Linguistique amazighe

Programmes

Programmes des études, des contrôles et examens


Les cours de l'année 2014/2015 (3ème année LMD : S5)

azul ay inelmaden! azul a tinelmadin n lisens

aseggas-a 2014/2015 ad teɣṛem yid-i :

 

aseggas wi s tlata :

- Tamusni n tesnilest :ass n ttlata si 9h30 ɣer 11h (tarbeɛt tamezwarut), Tazeqqa n isurag 205.                                     

                                 ass n ttlata :      si 11h ɣer 12h30 (tarbeɛt  tis snat),Tazeqqa n isurag 109.

 

ass aneggaru n tririt n ixeddimen n unadi : lexmis 23 di meɣres 2015

 

Traduction en français :

 

Bonjour à tous (étudiantes et étudiants) en licence.

 

3ème année : Systèmes grammaticaux mardi de 9h30 à 11h  (première section), Amphi 205.

                                                            mardi de    11h à 12h30   (seconde section), Amphi 109.

Contenu du cours :

Histoire des différentes écoles de grammairiens et des différents courant de la linguistique au 20ème siècle.

Programme officiel : 

 Cf. "Programme" remis en début d'année.

 

Supports :

Polycopiés, documentation disponible aux bibliothèques du DLCA, du département de français et Internet. 

Evaluation :

1)- EMD au début du mois de février,

2)- un travail de recherche à remettre en mars 2015.

                                                                        

 

 NOTE /

***************

 

i inelmaden n Master (S3), ad awen-d-fkeɣ melmi i ara teɣrem deg umenzu n tuber 2014.

Pour les étudiants en Master (S3), voilà les horaires à partir  de octobre 2014.

 

 

 

Pour les autres années, le programme sera communiqué au début du mois d'octobre 2014.


25/09/2014
0 Poster un commentaire

Mes cours année 2013/2014.

azul ay inelmaden! azul a tinelmadin n lisens

aseggas-a 2013/2014 ad teɣṛem yid-i :

Aseggas amezwaru :

- Anekcum ɣer tesnilest ass  ttlata 11h ɣer 12h30 (tarbeɛt tamezwarut)

                                                    14h ɣer 15h30 (tarbeɛt tis snat)

 

aseggas wi s tlata :

- Tamusni n tesnilest :ass n lexmis 11h ɣer 12h30 (tarbeɛt tamezwarut)                                     

                                                15h30 ɣer 17h (tarbeɛt tis snat).

ass aneggaru n tririt n ixeddimen n unadi : lexmis 20 di meɣres 2014

 

Traduction en français :

 

Bonjour à tous (étudiantes et étudiants) en licence.

cette année 2013/2014, vous aurez cours :

1ère année : Initiation à la linguistique  mardi de 11h à 12h30 (première section)

                                                                        14h à 15h30 (seconde section)

3ème année : Systèmes grammaticaux  jeudi de 11h à 12h30 (première section)

                                                                         15h30 à 17h (seconde section).

 

Dernier jour pour la remise des travaux de recherche : jeudi 20 mars 2014.

                                                                        

 

 NOTE /

***************

 

i inelmaden n Master d Majister, ad awen-d-fkeɣ melmi i ara teqqraem deg umenzu n dujamber 2013.

Pour les étudiants en Master et en Magister, voilà les horaires à partir  de décembre 2013 et/ou janvier 2014

 

Deux cours :

Le premier :

Linguistique et dialectologie. Master N°4  [dirigé par M. Hassani]   Jeudi de 12h à 14 h (Salle 13)

Le second :

Méthodologie de recherche. Master N°2 [Littérature et imaginaire (dirigé par Mlle Kherdouci].

 


05/11/2013
0 Poster un commentaire

Exercice n° 2 : Sémiologie du cinéma (film : Azal n ttar)

Exercice 2 :

 

Avant de procéder à l'analyse filmique de "Azal n ttar", il convient d'étudier le texte qui avait servi de support au film.

Ce texte est avant tout un récit en prose dit par Lounes MATOUB lors d'un gala à l'Olympia en avril 1980.

Puis, on le retrouve sous forme d'un poème chanté.

 

[NDLR. : Attention,  le texte kabyle n'est pas tapé avec le clavier UNICODE TAMAZIGHT, veuillez le convertir avec la police de caractères AMAZIGH TIME NEW ROMAN].

 

1. Texte en prose :

 

Ce texte-discours est la chanson « Ttar » p .241 du v .1), relatée par Matoub à l’Olympia avant de la chanter.

 

Ihi tura ad awen-id-êku$ yiwet n teqsivt akken, ad awen-tt-id-$enni$, ma teb$am ad as-tesmeêsem, meqqret. Ihi am wakken i as-qqaren akkenni: ”Macahu!”

 

Yella yiwen n uxabit di lgirra-nni, aîas i in$a. Ass-nni yen$a yiwen.Winna akken i yen$a, yen$a-t di lbaîel.Yu$al winna akken i yen$a, yesεa mmi-s, tesserwel-it yemma-s $er yiwet n taddart. Tegguoel yis-s, tuggad anda i as-ttkemmilen.

 

Lêu a zzman, lêu a zzman, mi as-yenna i yemma-s :”A yemma anda yella baba? ”Ad as-tini: ”Baba-k yeooa-a$, a-t-an di l$erba. Umbeεd ad yu$al ad d-yas”. Ur as-tenni ara :” Baba-k i t-yen$an d flan”. Tu$al tefra lgirra, u$alen-d $er taddart-nsen.Yeffe$-d $er tejmaεt. Awal yettawi-d wayev, yennu$ akked yiwen. Ileméi-nni ukkud innu$, yewwet-as taselqubt, yenna-as :” Ruê ad d-terrev ttar n baba-k, maççi $ur-i ara d-truêev”. Iruê-d $er yemma-s yettru, yenna-as:”A yemma! Amek akka i teffrev fell-i, acêal n lesna-ayagi tura? ”Terra-as: ”A mmi! Ëala keçç ay sεi$, ma truêev ad d-terrev ttar, nekk ur d iyi-d-tettafev ara. Tura d tam$art, tura ur neêwao ara ttar. Suref-as i wagi i a$-yesguoolen. Qqim kan deg uxxam”.

 

            Netta ur ittak ara awal i yemma-s, ad iruê ad isteqsi, ad d-yawi lewûayat irkelli. Fkan-as-id isem n winna akken yen$an baba-s. Nnan-as-id :” I t-yen$an d flan”.

 

Iruê. Tamurt, tettak-it i tayev. Yu$al yemlal akked yiwet n teqcict, tefka-as axessar! Yu$al yettu akk ttar-nni u$ur iruê (yettavsa, wwten-as afus di tzeqqa). Yu$al leêêun akkenni ; yu$al yuwev-d umcum-nni! Seg wakken leêêun akkenni, tenna-as teqcict-nni :”Tura ilaq ad nezweo! Tenna-as: ”Yya-d tura ad ak-sneεte$                axxam-nne$”. Yedda ukeswaê, yekcem, inîeq-d baba-s n teqcict-nni, yenna-as :”ieslama-k a mmi, acu i k-id-yuwin, $ef wudem-ik tban teméi…”Yenna-as:” Hat maûar, hat maûar, n$an baba, tura…armi d asmi d-mlale$ yelli-k-agi. ”Yenna-as :” Isem-is wagi i yen$an     baba-k? ”Yenna-as :” Isem-is flan”. Isem n winna, d winna i yen$an baba-s, d baba-s n teqcict-nni.

 

Amek ara yexdem uqcic-nni? Yeêsel di sin n yiberdan! Tura ad ya$ taqcict-nni, a-t-an ttar n baba-s ur t-yerri ara. Ad ine$ winna, a-tt-an teqcict-nni ad as-truê.

 

            Amek ara yexdem uxabit-nni? Yeddem-d ajenwi, iruê ad yewwet aqcic-nni. Taqcict-nni, twala-t-id, tenna-as:”Aya baba ur     t-neqq ara”. Tεedda-d gar-asen, tiyita, teffe$ afus n baba-s. Dija(déjà) taqcict-nni, êaca nettat i yesεa. Yen$a-tt.

 

Uqbel ad temmet, tehder-as-id i uqcic-nni, tenna-as:”Ruê ad truêev, ur t-neqq ara, axaîer ma ten$iv-t tmenεev-t. Anef-as akka ara iεic deg uxemmem.  

 

                                                                                                        MATOUB LOUNES

 

2. Poème chanté :

 

Sebea snin times ur tensa

£lint tze$wa

Ulawen n medden caven

Argaz ur nesei lêeôma

Ibeddel tama

£ef rrûaû mi t-ssakkdent wallen

Yemmal abrid i lxedea

Ddin-is yenza

Yeooa arrac a ttmeooiden

 

Taqûivt ara awen-id-neêku ass-a

£ef yiwen i tebna

Yen$a yerwel d yiôumyen

Tameîîut n win yen$a

Terwel si lêaôa

£ef mmi-s tuggad ad t-kemmlen

Tôebba-t-id di lmeêna

Tetteddu i leêfa

Tettarra ûûber d ameiwen

Udem-is idub yettne$ma

Mmi-s ur as-temla

Baba-s argaz i t-yen$an

Mi s-yenna anda yella baba

Teqqar-as yella

Yekcem timura niven

Ileêêu tidet ur tt-iéra

Armi d-tecceece(e)

Deg ugraw mi t-id-regmen

Baba-k yemmzel di terga

Winna mi t-yen$a

Yedduri iferr n yiôumyen

Iéri-s yenjeô tiregwa

S axxam mi irra

Ad d-yesqerr yemma-s

Yemma-s t-iôebban

 

Uh ! a yemma

Ini-d ayen akka

I teffrev fell-i

Acêal n lesna aya

Ssi tefra lgirra

Baba ur d-izzi

Ëku-yi-d ass-a

Winna mi t-yen$a

Sanda akka yevbe(e) tikli

 

Imi leêjeb iwexxeô

Tidet mi i ak-id-tevher

Seg yigenni yekkes usigna

Baba-k tiî-ik ur t-téerr                   

Fell-as xas ûber

Ulac wi ur têuza lgirra

Öebba$-ik-id ôwi$ lemôar

Rewwle$ i leeskeô

Tidi-w fell-ak ay tenza

 

Uh ! a yemma

Ur nekkôe$ ara

Ay b$i$ d ûûeê

Deg ugraw ass-a

Regmen-iyi-d baba

A-t-a wul-iw yejreê

Tenna-d t$edra

Ttaô wi ur t-nerra

Aéekka n baba ad yeççeê

 

Ttaô ur t-neêwao ara

Neeya di lmeêna

Ma tôuêev d acu i d-yeggran

A mmi ur –d yi-d-tettafev ara

D tam$art tura

Qrib ad zemment wallen

Yemma-k d keçç ay turoa

Teeya di lmeêna

Semmeê-as i win i a$-isgujjlen

 

Yerfed aqrab ieedda

Awal ur® as-t-yefka

I  yemma-s  t-id-yesnekren

Yu$ abrid lewhi n leica

Si loamae ieedda

Yesteqsa widak yecfan

Yeffe$ tamurt di ccetwa

Iôuê i lehwa

Ad d-yawi lêeqq i$aben

 

Kul tamurt ibedd fell-as

Iôum akk leonas

D ttaô i yuwi d aewin

Yettnadi $ef win in$an baba-s

Kksen-as tissas

Sseôwan-as tiselluqbin

Zzman ma iqelleb $ef wayla-s

Aedil ad t-yekkes

I  lbaîel wi i t-yeddurin

 

Abrid itubee-it ccwal

Lêubb d ader$al

Deg ugujil armi d-yenîev

Taqcict ukkud i d-yemlal

Yid-s yemêemmal

Ur yeéri $ef ugris yerkev

Yezga $ur-s am yiv am uzal

Tuwi-as leeqel

Ul-is $er loiha-s yeccev

Gar-asen ayen d anagi

Leêêun akkenni

Ur faqen a tteeddin leewam

Aqcic ttaô ur t-yeeni

Teqqel-as d tannumi

Ur yeéri adeddi isulem*

Teerev-it ad yeçç imensi

£ef tidet i i$li

Yid-s axxam mi idhem

 

Môeêba leeslama

Ay aqcic d-teerev yelli

Kcem-d imensi ihegga

Lehna yid-ne$ ad d-tili

Abrid imi i k-id-yuwi

Hdeô-a$-id ad k-nissin tura

£ef wudem-ik tban teméi

Secrin ur tent-telêiqev ara

 

S umeslay

Imi i yi-d-tebdiv awal

Tardast ur tt-nzeggel

Ad ak-ini$ ayen $ef i d-qesde$

D ttaô i d-uwi$ d asfel

Zegre$-d i têemmal

D win yen$an baba ara n$e$

Öôuê-is a d-yessawal

Yemmut di lbaîel

£ef uéekka-s ay d-ggulle$

Ooi$ yemma deg yimeîîawen

Vefre$-d imnayen

Taôbut temmar ur teçça

Deg ugraw i yi-d-veqqren

Agmam $er wallen

Baba yemmzel di terga

Nni$-ak-id ayen ivran

Ay t-in$an d flan

Udem-is ur t-ssine$ ara

 

S ccna

Bab n uxxam tekcem-it lefqiea

D isem-is i d-yenna

Uqcic win umi n$an baba-s

Udem-is ibeddel ûûifa

D mmi-s n win yen$a

I  d-yefka zzman sdat-s

Yelli-s tesla-d si lêaôa

Tenîeê di lqaea

Terfed ameooed tu$was

 

Agujil tinna iêemmel

Lfeôê mi t-yezgel

D yelli-s n win in$an baba-s

Di sin iberdan yeêûel

Ul-is yedder$el

Lêubb d ttaô zzin-as

 

Idewweô wudem-is $er lêaôa

Ur iwala ara

Winna mi d-yeddem ajenwi

Tmeooed-d teqcict a baba

Deg yidammen neeya

Gar tyita i d-teêlelli

Awal ur t-id-tkemmel ara

Deg wul-is i d-yenta

Idim seg-s yettmiri

 

S umeslay

Uqbel ad medlent wallen-is

Te$li s arebbi-s

Ay aqcic ggall-iyi

Baba iûuv tafat-is

Ur yeooi lêeqq-is

Ay in$a d nekkini

Ëaca nekk i isea d yelli-s

Ff$e$ seg yidis-is

Zzman ad t-id-ixelli

Semmeê-as anef-as di lhemm-is

Lmut di tikli-is

Ur tetteeîîil ara ad t-tawi

 

                                 MATOUB LOUNES


 

 

 

3. ANALYSE FILMIQUE DE "AZAL N TTAR".

 

(à faire en classe après projection du film).


05/12/2012
0 Poster un commentaire

Travaux à faire (Modules "Systèmes grammaticaux" & "Sémiologie"

  • Liste des travaux à faire :
  • (En cours d'élaboration).

04/12/2012
0 Poster un commentaire